diumenge, 15 de desembre del 2013

Zamora bis

Imatge extreta de El blog de los autos viejos

L’anada Zamora mereix un petit afegitó. Ha estat uns dels viatges que hem fet  amb gent de la Fràter (Fraternitat Catòlica de malalts i minusvàlids) que més ens ha ajudat a esvair el nostre gran complex de mobilitat reduïda. Ara ja no es mira amb raresa qualsevulla limitació, però en aquell temps totes les persones discapacitades eren considerades com a essers rars.

Doncs les sis persones que ens varem animar a fer el viatge a Zamora , érem la majoria discapacitades. Una cadira, dos bastons, un psíquic, i no faltava, clar està, el bon col·laborador que ens ajudava on nosaltres no  podíem arribar.

A l’anada varem dormir en un poblet ja de la província de Zamora. Amb l’ajuda d’un sereno, que ens va trobar allotjament i sopar en un restaurant ja tancat, que ell feu obrir per que ens fessin sopar. El problema va sorgir a l’hora d’anar a dormir que ens havien allotjat en un pis, sense ascensor, i la cadira de rodes no podia pujar.  Ah!, no es preocupin -va dir-  això es resol ara mateix, i va fer sonar el xiulet . Acte seguit comparegué un equip de quatre homes, disposats a pujar la cadira al pis. I no es preocupin, a quina hora precisen que tornem  demà?

Així les coses vam dormir com a prínceps en un meravellós marc casolà molt acollidor.  Terra endins la gent és solidària i amable amb el necessitat. Aquell sereno fou per nosaltres el prototip de la bonesa, consideració i admiració. Ens deia, Si,senyor, valents, molt valents són i atrevits a realitzar aquest viatge!

A l’endemà sens falta, a les vuit del matí, ja teníem l’equip de col·laboradors a la porta per ajudar-nos a baixar. Fou molt gratificant trobar gent tan bona i tan disposada. Nosaltres al·lucinàvem contents d’haver emprès aquest viatge.

D’aquell viatge en conservem un gran record, ens va obrir les portes al món possible i al nostre abast, donant validesa de capacitat, d’acceptació i adaptació.
Amb les nostres possibilitats físiques podem fer que la nostra vida segueixi un ritme de normalitat, com podria fer-ho qualsevol altre persona amb totes les seves facultats físiques completes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada