dijous, 14 d’abril de 2016

El Puticlub

Imatge extreta de mibrujula.com
 
L’habitatge que tenim al costat de casa varia molt sovint de llogaters. Tant es així que mai sabem qui l’habita. De vegades pensem que són homes, altres es veu que son dones, però molt variables sempre. L’altre dia una amiga em va preguntar: Ja saps qui tens per veïns? Doncs és un puticlub, va respondre ràpidament al veure el meu gest d’ignorància no donant-li importància. Vaig dir que no els coneixia i que a nosaltres a casa nostra no ens molestaven per a res. I va ser veritat. No molestaven per a res. Però un bon dia, més ben dit una bona nit sobre les dues de la matinada ens sona el timbre de la porta amb insistència. Sorpreses vam obrir la finestra per veure que volien. Ens pregunten si som de la casa de les senyoretes de companyia.

Un senyor que s’havia equivocat de porta. Bé, doncs ara, tot sovint, la trucada sovinteja més del compte i no hi ha nit, que el soroll del timbre no ens desperti. S’equivoquen de porta ja ho sabem, però els amos del club no en saben res i acabem per no respondre a les trucades que ja passen de mida.
Ahir al sortir amb el cotxe un dels amos estava a la porta. Li varem explicar i l’home molt respectuós va dir que ho sentia molt i que ja veuria d’arranjar-ho per què no passés més.

De moment no ha tornat a sonar el timbre a deshora i ja és molt que la gent parlant s’entengui. Vaig poder constatar que almenys el que parlà amb nosaltres és xinès. La raça no és important, el que si convé per a la bona convivència es que la gent sigui comprensiva i que en el seus negocis no hi entrin les molèsties al veïns.

Tothom te dret a la vida sempre que el seu fer no sigui carregant al veí d’incomoditats i malestar. Cal respectar el silenci de la nit per als qui dormen i reposen del seu treball. Són molts els sistemes que existeixen avui en dia per assolir amb dificultats, un sou que permeti sobreviure amb la gran crisis que va escampant-se arreu.

La consciència suposa sempre fer per als demés el que calgui per respecte i benestar. Es bàsic que hom sàpiga viure com cal i amb tothom qui te al seu entorn. Un bon veí sempre resulta plaent tenir-lo a prop i content. De la bona consciència en neix la solidaritat. Solidaris vol dir estar al costat del qui et necessita i de qui precisa de tu.

Per Nadal aquests veïns es presenten a casa amb una panera de les grosses: per les molèsties ens van dir!

2 comentaris:

  1. Si tot el mon actues com vosaltres a tots els nivells viuriem molt i molt millor Julia

    ResponSuprimeix
  2. MERCE CARDONA.Estic contenta de puguer lligir els teus nosu escrits petons

    ResponSuprimeix