diumenge, 8 de setembre del 2013

FESTA MAJOR



Un tro molt fort em va deixondir en el meu pair el sopar. Ben arrepapada a la butaca em va fer saltar de cop. Què passa? Trona i plou ? No.! Son els focs artificials del darrer dia de la festa major. L’enrenou em va portar a les festes majors de la meva infantesa. 

Si et portes bé -em deia el pare- el darrer dia de festa et portaré a la fira. Ja podeu imaginar lo bona minyona que em tornava en arribar les festes. De fet jo sols pensava en que el moment arribés el més aviat possible. A la fira hi havia l’envelat, el pare em deixava treure el cap per la porta per què em fes una idea de la sumptuositat que hi havia en aquell gran saló de ball. Després a una sessió de putxinel·lis en que s’hi representava una historieta de bons i dolents que sempre acabaven apallissant al dimoni del que n’era el dolent. En sortir em pujaven als “caballitos”  una bona estona fent temps, esperant el moment de que s’apaguessin totes les llums del poble per donar pas a l’exhibició dels focs d’artifici. Una meravella que m’embadalia la diversitat de jocs de colors i dibuixos. Després no podia dormir al pensar en el gran goig que la festa em produïa. I ja tot just acabat el darrer tro que anunciava el final, ja a  dormir i fins l’any vinent. Que llarg seria l’any després de tant plaer gaudit!

Ara des de la meva cadira , el tro de fi de festa m’ha fet sentir el desig de veure un xic de la festa. He demanat per sortir, i m’han acompanyat. He quedat astorada de veure una festa per mi desconeguda. Molta gent, paradetes per tot arreu i l’envelat l’havien col·locat a les afores del poble, fora  del nostre abast.  Total, una decepció molt gran al no encaixar el paisatge en el meu record. No obstant  m’ha complagut molt endevinar que el temps fa la seva feina ben feta. Cal trencar motllos i acceptar les innovacions per no estancar-se en un marc massa rutinari. Malgrat  el canvi en situar la fira i tot el seu muntatge, dona goig veure com la gent gaudeix i paladeja la festa. A mi m’ha complagut molt veure el bon ambient que hi ha i que convida a  participar –hi. Cal acceptar que la vida en el seu rodatge te unes variants molt estimulants i modernes. Cal doncs renovar-se i gaudir del goig que Déu ens dona de la captació.