diumenge, 21 de setembre del 2014

Aniversari de noces de la Maria Rosa i el Jordi Abad

Avui hi ha festa grossa a la colla. Més que colla, però ben mirat podem considerar que aquesta colla, és una gran família. Una gran festa d’aniversari. La Maria Rosa i en Jordi Abad, enguany acompleixen els cinquanta anys de matrimoni. Oi que és per celebrar-ho plens de goig i alegria? Doncs si, aquí ens teniu tots contents i ells molt emocionats. No tothom pot arribar-hi a una fita tant important.

Al pas d’aquests cinquanta anys l’amor que en un cert dia es van prometre no ha baixat mai la guàrdia. L’estimació, el respecte i l’amor han imperat sempre en ells fent, doncs, que siguin estimats per tothom qui te la sort de tractar-los.

Ella dotada d’una gran qualitat, servicial i comprensiva, treballadora en tot moment, especialment quan toca de cuinar o organitzar quelcom en bé de la colla. Afectuosa i serena en la seva tasca de companya i amiga. Dolça i tendre en el tracte i actuació . Tot un tresor que cal agrair a Déu .

Ell afectuós, simpàtic, molt juganer amb un somriure sempre a flor de llavis, que el fa agradós i amè en tot el seu ser. Sempre sembla que se’n rigui de les coses i dels fets, però rere aquest do, s’ hi amaga una gran tendresa i comprensió vers els amics i companys de colla i de tothom

El seu caminar junts per la vida ha donat els seus fruits. Fills i néts omplen el seu món i gaudeixen d’una estima i admiració molt intenses, fent que el tracte que hom te amb ells, sigui sempre plaent i encisador.

De la Colla en son un puntal molt important. El seu parer en tot, es molt valorat, doncs te gust de saviesa i enteniment. Per qualitats que en son ben mereixedors de tota la nostra estima.. Cal demanar doncs a Déu que ens permeti gaudir per molts anys del caliu encès del seu amor.

Que segueixin essent el far que il·lumina el nostre caminar com a colla de les bessones.

Un passeig per l'Estartit



Aquest poble de la Costa Brava oferia als nostres ulls una magnifica visió . Vaixells ancorats a tot el llarg del moll, molta gent passejant, moviment intens arreu i un plaer molt grat a la nostra vista doncs rarament podem fer una visita tan formosa al nostre litoral. Uns nebots complien anys de matrimoni, el van voler compartir amb nosaltres. L’Anna i jo acceptàrem molt complagudes la convidada. Fou un gran plaer gaudir de la bellesa que guarden en els seus racons aquest pobles de la nostra costa.
El desplaçament amb cotxe un xic llarg i pesadot. El viatge va durar una hora i mitja, però fou una gran compensació i molt grat plaer, poder contemplar aquesta part del nostre litoral tan ple de vida i de bellesa, amb les illes Medes davant nostre.

Com que ja era migdia calgué cercar un lloc per dinar, doncs la neboda havia adquirit uns bitllets per pujar en un vaixell que ens donaria una volta per totes les illes a partir de les tres de la tarda. El lloc del dinar no podia ser millor, a l’aire lliure amb el mar al davant i el passeig on s’hi movia tota mena de gent. Una autèntica delícia.

Doncs a l’hora marcada embarcàrem i a visitar les illes Medes. No tenen res de particular però si, d’admirar. Admirar la gran creació de la natura. Plenes de gavines que malgrat la brutícia que generen, les omplen de vida. Plenes de foradets a la roca, els seus nius. El sol de la tarda les besava amorosament donant-los-hi un to rosat que embadalia l’ànima contemplativa. Hom sentia el cor ple d’agraïment davant tant magnifica meravella.

Una tarda plena d’emocions viscudes en la companyia dels nebots als qui cal agrair l’esforç de conduir-nos a una visita tan plena de vida i de goig. La nostra reduïda mobilitat no ens permet fer escapades per el nostre compte, però si, som conscients del valor que te l’estima que ens tenen ja que sempre procuren fer-nos gaudir el mes possible de grats moments.

50 anys de matrimoni


La Maria Rosa i en Jordi Abad han acomplert 50 anys de matrimoni. Ens han convidat a compartir un dia tan assenyalat. L’ermita de Santa Quitèria respirava pau i amor per tots els seus racons. Flors per tot arreu, pau i dolcesa en l’àmbit, i nosaltres plens de joia acompanyant als amics en tan memorable dia. Venien tots dos agafadets de la mà per el camí que porta a l’ermita, escampant amb el seu alè, un deliciós aroma de pau i felicitat.

La joia il·luminava les seves carones plenes d’amor Un amor que ha omplert un sens fi de dies junts, contra adversitats,amb joia acceptant les bonesa que Déu els ha enviat. Fills i nets omplen els seus cors de joia i plaer. Ara ja al punt dels seus cinquanta anys junts repassant el viscut, no troben altre camí que agrair a Déu tot el be que han rebut en tot moment de ela seva vida en companyia.

L’aroma de les flors omplia l’aire i hom sentia que la vida és bona i bonica malgrat les moltes inconveniències que mantes vegades ens presenta. Cada filera de bancs, en el seu inici, tenia lligat amb llaços de seda un ramet de flors. El passador que condueix a l’altar es podia ben be dir que era un camí de roses. Bonic de bo de bo . La cerimònia senzilla i molt plaent. Hom tenia la impressió d’estar en un altre món. Potser la porta del cel?. O potser un retall del paradís promès.?

Sigui com sigui una cerimònia per no cansar als qui no sovintegen massa les visites a Déu. Aviat fou enllestit el ritual i a fora ja tot eren abraçades i petons plens dels millors desigs de joia a felicitat per als vells nuvis.

Un convidat a la festa anà arrancant els rams de flors dels bancs oferint-los a les senyores de l’acte . La majoria femenina duia un ramet a les mans. Es preguntaven a qui es devia tanta delicadesa. No s’ en sabia res.

A la fi però es va saber que les flors estaven preparades per una altre cerimònia que venia rere nostre. Ja veieu, aquelles situacions que sol crear l’eufòria.

L'endema de la Festa Major de Mollet


Be, la festa ja és passada i vull imaginar que molta gent s’ho ha passat molt be. Jo des de la meva cadira he anat mesurant els pros i contres de la gran festa, sempre ben esperada. Per aquests dies són molts els pobles del contorn que celebren la seva festa major . Recordo que en la nostra jovenesa, cada diumenge la nostra sortida, era anar a visitar el poble que estava de festa. I com que Mollet està voltat de molts poblets, en teníem gairebé per tot l’estiu. Sant Fost, les tres Martorelles, La Llagosta, La Florida, Santa Perpètua, Els Palaus, que crec que n’hi ha tres, Parets, Montmeló.... Doncs aneu comptant, cada diumenge teníem les festes de l’estiu assegurades. I el bo era que per desplaçar-nos-hi ho fèiem a cavall de les nostres espardenyes, vull dir caminant.

Però malgrat que les caminades per anar a la festa eren molt i molt llargues, resultaven molt divertides doncs , érem joves, i la joventut no es cansa mai, anàvem tot el camí cantant i saltant a corda, pel mig de la carretera, perquè en aquell temps no ens espantava el trànsit, doncs no n’hi havia. Realment era una delícia caminar sota la frondosa ombra que els plàtans oferien gairebé a tota hora. Les carreteres que travessaven els pobles, aleshores eren com grans avingudes on hom hi podia passejar sense temor de cap mena. La tranquil·litat imperava arreu i era un plaer amè rondar per elles.

I pel que feia a la vida casolana, per la festa, hi havia sempre el rostit de pollastre ànec o oca, que feia la delícia del paladar més exigent. Se’n solia fer una gran cassolada que n’hi havia gairebé per tota la festa. Al plegar del ball de nit sobre les dotze de la nit , al arribar a casa hom solia fer el ressopó amb el rostit de pollastre.

Ara no sé com deu anar la fi del ball de nit, o si ni tant sols hi ha ball. En aquella època el ball tenia molta importància, fos la dansa del migdia al primer dia, fos el ball de mitja tarda o el de mitjanit. Les noies de bé de Mollet solien estrenar un vestit de gala per cada ball. Les balladores ja tenien els balls compromesos, algunes des d’abans de la festa, altres es comprometien segons l’abundància de galants.

Un concert molt especial



L’Adela, germana de la meva neboda em va convidar a un concert que donava ella i la seva professora de cant a l’Ateneu de Sant Fost. Fou senzillament una gran meravella. Ja fent un duet,, ja en solitari, les dues ens van regalar amb el seu art un repertori de cançons àries i sonates impressionants.

No imaginava gaudir tan plenament de l’art que van oferir les dues, amb una delicadesa sublim. L’encert en escollir les obres ofertes va ser complert, fent les delícies de tot el públic assistent, que fou ben nombrós.

Van assolir que en certs moments em sentís en un altre món. Es tan poc corrent que en els moment actuals d’incertesa en que vivim es donin aquests grans plaers que omplen l’esperit de joia i d’amor.... 

El silenci, el respecte, l’atenció de tot el públic fou la prova evident de la meravella que ens permetien escoltar a les dues artistes que davant nostre deixaven fluir del seu cor, tot una sens fi de sentiments davant d’uns cants de tanta harmonia.    

Una tarda magnífica i que deixà un grat record dins meu, confiant que en breu pugui tornar a tenir la oportunitat d’escoltar. Per què han estat molts els concerts que l’Adela ha ofert, però la meva reduïda mobilitat no m’ha permès assistir-hi. Avui m’hi ha convidat i m’hi han acompanyat. Dono gràcies per aquesta sort tant immensa que tinc de posseir una família tant vetlladora dels meus anhels.

L’acompanyant de l’Adela, la Sra. Csilla Ötvos , professora de Cant hongaresa, ens va oferir un repertori líric molt ben escollit i sobre tot molt ben interpretat. En fi que entre la Sra Ötvos i l’Adela van fer d’aquest recital una tarda memorable i al mateix temps inoblidable.

Per el camí de retorn a casa encara dins el meu cervell vibraven les notes del repertori, l’Ave Maria, la barcarola... les seves notes fixaran un temps de delit gaudit amb una plenitud complerta.
De tot en dono Gràcies