dilluns, 2 de març de 2015

La vinya del meu pare i els pinetons

Imatge extreta de panoramio

Fa uns quants dies que estic ingressada a l'hospital per una grip molt impertinent. Avui m'han tret una estona a passejar i, tot passejant, m'he adonat que on hi ha l'hospital, antigament hi havia la vinya del meu pare.

Sense adornar-me'n he tornat enrere molts anys, quant erem criature que pujavem a berenar als pinetons.

En aquella epòca erem molt feliços. Als pinetons hi pujàvem per un camí polsegós i estret, teníem camps a cada costat fins arribar a la vinya.

Avui tot passejant he vist clarament on era: pujant el camí a mà dreta. M'han tallat la mirada llunyana els quatre pins que queden.

Aquests quatre pinetons fan com si fossin una barrera que volguessin separar el passat del present. Burxant una mica la memòria m'ha arribat la imatge d'aquests pinetons frondosos i com ens seiem a la seva ombra a reposar o meditar.

Actualment aquell camí polsegós ha desaperegut, tot és asfalt i la pols aquella que s'aixecava pel camí també ha desaparegut. M'ha sorprés la barrera que fan els pins que sembla que vulguin encara mantenir-se separats del poble, com a fidels sentinelles.

Els quatre pins que encara queden sembla que estiguin fent guardia i a l'hora foscana l'ombra que es retalla a l'horitzó li dona un sentit íntim que omple l'esperit de pau i dolcesa.

Sempre recordaré l'acollida càlida que ens oferieu quan arribàvem, i quan us empemyàvem ens regalaveu amb pinassa i fins i tot alguna pinya curulla de pinyons, que ens menjavem entre tota la colla.

Mirant enrere  m'ha vingut el pensament el grup de nens i nenes que hi pujàvem. M'he apropat a un pi que encara bessa aroma per tots els seus costats i que ens mira tot seriós:

-  Ja veus pi que se n'han fet d'aquests pinetons: Un hospital, una carretera, ...
   no hi queden ja vinyes.  Quant acabàvem la berema vosaltres ens protegieu de la calor amb la vostra  ombra.

Aquí en aquesta contrada com en d'altres de la meva comarca es contempla allò que deia el poeta:


En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res."


Pere Quart fragment de "Corrandes d'exili", Saló de Tardor (1947)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada