Era un dia d'estiu

imatge extreta de: http://www.vilanova.cat/img/img_28475000_1.gif

 

Era una dia d’estiu meravellós. Hom , aspirant l’aire, podia sentir la plena carícia en que de vegades ens regala l’ambient, Quatre noies encaixades  dins un dos cavalls. El frec dels nostres cossos augmentava la intensa calor d’aquell dia d’estiu. Anàvem plenes d’entusiasme  a passar un dia de càmping. Érem  joves i plenes d’alegria. Les nostres limitacions no minvaven gens ni mica la il.lusió que bullia al nostre entorn. Calia fer encara  un bon tros de camí per arribar al càmping . Un càmping que ens havien recomanat per acollidor i accessible. Parlant de que com seria, si ens hi sentiríem be,si trobaríem bons amics i sobre tot persones disposades a donar-nos un cop de mà, en les nostres mes precises necessitats ,va fer que  el camí  passés ràpid.  Amb expectant esperança ja teníem  el càmping a l’abast . Molta gent que es movia gaudint d’un clima molt bo. Al passar la porta d’entrada, uns grans crits d’uns nois joves que aplaudien la nostra presència  dient: Noies maques a la vista! Apa nois que estem de sort!. Una de les noies la més atrevida li va dir. Si, Si, maques, ja ho veuràs. Espera que baixem del cotxe....

I si, quan van veure la quantitat de bastons i limitacions que ens acompanyaven van emmudir, i amb gest de preocupació van anar marxant de la nostra vista,fent el distret ja que el panorama que els hi oferíem no els era gens plaent. Pobrets!.

En el fons a nosaltres  aquesta actitud ens va entristir, doncs joves , macos i plens de vida era un a visió, que potser cap d’ells havia tingut mai.

Després ja instal.lades i en un marc ben normal, prenent la fresca en un racó idíl.lic, els nois es van sentir atrets per el nostres cants, i animats  van compartir la nostra vetlla. A un d’ells se li escapà:  Ostres noi!, això no és el que pintava.!