La Mina de la Mogoda

imatge extreta de Selwa.cat

Entre la cruïlla de les carreteres de Barcelona - Caldes i Sabadell - Badalona, una mica més avall hi va haver molts anys enrere una mina d’aigua. Suposo que era la solució de regadiu per als camps que envoltaven Mollet, Santa Perpetua i Palau.

Al nostre temps de vacances de l’escola, algunes tardes, solíem agafar una llesca de pa amb una mica xocolata a la butxaca, i ens anàvem a berenar a la mina de la Mogoda. Hi sortia una aigua fresquíssima i molt clara, donava goig beure-la fins a sentir-te’n ple.

Les caloroses tardes dels estius, estant de vacances ens fèiem passar la set i la calor, anant a berenar a un lloc, que en aquell temps a mi em va semblar sempre idíl·lic. Allà tan sols el remor que feia l’aigua al sortir de la canonada ja refrescava els ànims. Era una raig copiós i que semblava voler escampar vida arreu on passava. Uns arbrets plens d’ufana havien crescut al seu entorn i li donaven un cert aire de paradís. I allí embolcallats sota la seva ombra hom s’hi sentia acaronat i tranquil.

Solíem portar una borrassa (una tela de sac) per seure a terra o estirar-nos-hi una estona gaudint d’aquella pau tan formosa que la natura ens oferia tan generosament. Berenàvem sense trobar el moment del retorn a casa. S’hi estava tan be allà, estirats sobre la gespa, acompanyats sols per la remor de l’aigua i el ventijol que de tan en tan deixava escapar una alenada .

Foren tardes i hores que van quedar impreses dins la ment i que avui al pas dels anys, quan ja no hi ni la mina, ni l’aigua fresca, ni l’acolliment de l’ombra que ens acollia ni el temps per gaudir-ne, dol que ja no hi siguin. Però cal tenir en compte que en aquell temps d’infantesa foren factors molt importants pel desenvolupament de la nostra personalitat.

Malgrat tot però, el seu record esdevé ara com un somni del que no desitges despertar. Enyorança del temps passat?, si, però amb goig per què avui encara sembla que tot sigui igual, encara que ja tot alló estigui voltat d’ edificis. 

M’agradaria saber per on han canalitzat aquella aigua tan fresca i bona que sortia de la mina de Mogoda. Una mina que teníem relativament molt a prop de casa i ens era molt accessible. Amb quatre passes, que en deien aleshores, ens hi plantàvem

El progrés de la vida és així, desapareixen uns factors i se’n presenten uns de nous. I en la innovació radica l’evolució del mon, i de la persona. I sabem per descomptat que cal renovar-se si volem subsistir. I sens dubte en la renovació hi ha el plaer i el goig de la vida. Doncs a renovar-se o a morir.