diumenge, 18 de gener de 2015

Si no ho visc, no ho crec


Imatge extreta del web del College Galilée

Per la meva poca mobilitat deguda a la antiga paràlisi vaig haver de passar diverses vegades pel quiròfan. Anava a la visita del cirurgià cada mig any, després de les moltes intervencions, per seguir més o menys de prop la seva evolució. Realment el Dr. Santos Palazzi va fer en mi un treball de meravella. Gracies a ell vaig poder caminar amb bastons més de quaranta anys. Jo el lloava sempre ufanosa del seu talent. Va fer-hi un bon treball que em va permetre treballar i viure una vida normal. 

Una vegada la meva germana va demanar-me que m’hi acompanyés un amic seu que en un accident de treball havia perdut una mà i l’hi quedava molt poc de l’altre amb el prec de que potser el Doctor li podia estudiar una petita recuperació. Com que l’Ignasi amb les seves dificultats no podia emprar degudament la mà que li restava, la Teresa va donar-me un paquet de tabac per què si en l’espera de la visita li venia gust de fumar jo l’ajudés .

La visita fou normal ja s’esperava. Per aquella mà no hi havia recuperació possible. Jo aprofitava el dia per anar per la tarda a veure el neumòleg. 

El Dr. Solanelles que havia viscut durant la guerra a Mollet i molt prop de casa em va fer la visita de reglament . Que fumes? Em va preguntar. No i no he fumat mai. Doncs per l’aroma jo diria que si, -encara va reblar.-

La cosa va quedar així i no tindria cap raó d’esmentar el fet doncs va tenir la seva gràcia. A l’hora de fer efectiva la quota de la visita al treure’m el moneder de la butxaca en lloc del moneder va sortir el paquet del tabac. 

No m’has dit que no fumaves? Doncs que és això? Jo tota confosa li vaig dir: Tot té una explicació doctor i ara després de tot plegat de ben segur que no em creurà.

Bé, deixeu-m’ho, et crec però les aparences enganyen moltes vegades. Ben cert , no podem judicar mai per el que veiem si no sabem el fons de la qüestió.

1 comentari: