dilluns, 15 de juny de 2015

La placidesa d'un matí d'estiu



Feia molts dies que no havia sortit de casa per res, Una presentació a “La caixa” per donar fe de vida m’hi va obligar. Quin goig tan gran em va produir sentir l’airet fresquet del matí petonejant-me la cara. Va ser tant d’imprevist que no vaig ni tenir temps de pensar-hi. Ja estava al carrer, ben tapada, això si, però al carrer gaudint d’un meravellós i suau mati primaveral. Tot un grat i agraït plaer. La Maite conduint – me pel carrer cap a la gestió que ens calia acomplir. Ens en anem de passeig, va dir la Maite, i L’Anna va respondre que al mateix temps podríem esmorzar en qualsevol bar.

Doncs li vam acceptar la idea i ja ens teniu després d’haver complert la gestió entaulades en un bar a la plaça de la Illa on s’hi estava de meravella. Un esmorzar senzill però ple d’amor i de vida. Em calia respirar fort per acaparar la brisa d’aire que el matí m’oferia, acaronant la meva persona. Feia tants dies que no havia sortit de casa... 

Després la bona de la Maite em va fer el regal de conduir-me passejant per dins del parc, i passar per llocs que feia anys que no veia. Els caminets del parc encara estaven humits per la rosada. Tot era dolç i suau, un retrat molt bucòlic envaïa l’àmbit. Una cadernera ens va regalar una refilada del seu cant que ens va deixar sense alè. Una divina meravella. Altres ocells feien el seu paperet des de les branques on s’havien situat pel concert.

Malgrat el meu estat d’ànim un xic ensopit per la meva bronquitis, em va semblar un regal tant bo i tant gran que no mereixia. Vaig donar gràcies a Déu per permetre poder gaudir tan plenament de moments que voldria fer eterns dins el cor, com diu en Maragall en el seu “Cant Espiritual”.

Una vivència que per amena i agradosa, val la pena de retenir-la enregistrada i pensar sovint el be que tinc encara de poder gaudir tant de totes les meravelles que la vida em posa al davant . Per què quan arribi (de Maragall també) aquella hora de temença, Déu em doni les forces precises per acceptar la seva voluntat.

1 comentari: