Imatge extreta de: http://pobler.balearweb.net/get/pescadors.JPG
Amb una faldilla blanca i una camisa
de ratlles blaves me’n vaig anar molt contenta al “Sol i ombra”. Els meus bastons no li treien
il·lusió a la meva tarda de braus. Mancava encara una bona estona per començar
la cursa. Les taules del cafè omplien tota la vorera i totes ocupades per els
espectadors. Allà en un raconet en vaig veure una que semblava ocupada per una
sola Sra. M’hi vaig atansar i amb un
gest li vaig demanar permís per seure. Amb un gest també em va fer que seies. Imagino que accedí al
veure els bastons,i ves per on això va picar el meu amor propi. Vaig seure
doncs amb ganes de fer-me l’antipàtica i de no dir res. Amb tants turistes com
hi havia, be en podia ser jo una més.
Van aparèixer dos senyors al cap d’una estona. Van saludar a la Sra. I
van seure. Un d’ells li va preguntar a la Sra. Qui és aquesta? No ho sé, suposo que alguna turista- va dir.
Aquesta resposta en va fer venir ganes de fer-me la turista de bo de bo, i
de veritat que em vaig fer ben be la “sueca”. Els dos senyors van començar a
preguntar-me en diferents idiomes, la meva nacionalitat. Jo muda que muda i
fent veure que no els entenia de res. Va venir el cambrer i al posar-los- hi el
cafè, li’n va caure una gota sobre la meva blanca faldilla. El bon home estava
confós i no sabia que dir. Amb gestos va fer pales el seu sentiment per la poca
traça al servir. Un dels senyors li va dir:
No es molesti, crec que és sueca o danesa, per què no entén res de res.
L’home se’n va anar pesarós. Aleshores la Sra. Va comentar: Ves a saber d’on
serà aquesta noia i mireu com va, amb bastons i tot.! Aquestes estrangeres s’atreveixen
a tot,no els para res. Aquí una noia invàlida es tanca a casa seva procurant
que ningú la vegi!. Els estrangers sons sens dubte més oberts més valents.....
Unes ganes boges de riure ballaven
dins meu. Demanava a Déu amb tot la picardia, que no comparegués el meu amic.
La seva presència ho hauria malbaratat
tot.
Em va saber greu la trampa, però em sentia ufana de ser espanyola i de ser segons la Sra. “Valenta com una
estrangera”.
Julia,ets única explican les teves vivencias....
ResponEliminaPetons