Avui és Sant Cebrià. Ahir oirem missa a l’ermita on es venera aquest Sant.
La Coral de Sant Fost que dirigeix l’Adela, la germana de la meva neboda gran,
va amenitzar l’ofici amb les seves meravelloses veus i presència. Una ermita situada en mig del bosc de Sant
Fost. Petita, molt acollidora , on hom s’hi sent un xic més a prop del cel.
L’aire era un xic fresquet i carregat de plugim. El paisatge malgrat el vel amb
que la boira el cobria, era encisador.
Les tonalitats dels verds, brillaven per la boirina que els petonejava. Un marc
natural per recordar. A la missa recordàrem als nostres difunts, el pare i la
mare de l’Adela i la Trina i el meu germà Josep. Havent doncs ja acomplert amb
la missió important que ens reuní a tota la família en aquella petita ermita, a
la sortida es va decidir d’anar a dinar a Mas corts. Un restaurant que te dos
pisos sense ascensor. Com una pel·lícula, al veure’l em va venir a la memòria
d’una vegada que hi vam dinar, i que no sabíem que no tenien ascensor, que van
voler-me pujar per les escales, doncs a la planta baixa no hi havia lloc, que
tot pujant amb penes i treballs, ja al mig de l’escala, va aparèixer un cambrer
amb una safata plena de carn amb bolets, es va entrebancar amb nosaltres i la
safata volà escales avall deixant un rastre de carn amb bolets, que n’hi havia per
sucar-hi pa. Per sort a nosaltres el suc
ni ens va tocar, però el drama fou gran.
La gent tota esverada indagant que havia passat, i jo en una racó sense dir
res, per què no podia de les ganes de riure que tenia. Des d’aleshores que no
hi havíem tornat i ha estat realment emotiu evocar la vivència, que recordada ara,
encara la trobo més còmica que en el seu
moment.
Amb tot fou un dia ple d’harmonia
familiar, en un àmbit saturat de joia i de pau. Un fet jocós on el bon
humor hi era ben present.
Són esdeveniments que cal aprofitar
per reunir a tota la família completa, ja que les exigències de la vida
impedeixen sovint aquests moments de trobades familiars. Donem gràcies a Déu
que ens permet encara tenir aquests espais tant íntims i plens d’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada