diumenge, 6 de juliol de 2014

Dia de pluja

imatge extreta del blog instants de vida

Des de la feina on treballava a casa hi tenia una gran tirada. El camí era llarg i ja me’l prenia amb calma fent alguna paradeta a casa d’unes amigues, o be m’asseia en un banc de la Rambla per reposar una mica. Una tarda, ja després d’haver reposat, es va posar a ploure. Teníem a prop una sabateria on ens hi vam poder aixoplugar uns quants que com jo cercaven lloc on poder esquivar el gran xàfec que queia.

Tot esperant que la pluja amainés es va entaular una llarga conversa, d’aquesta manera el temps d’espera no es feia tan llarg. Total cinc o sis persones que gairebé no cabíem en l’espai destinat a l’ aparador. La pluja persistia intensa i copiosa. Per l’estona de durada la conversa es va anant esllanguint. Hom ja no sabia que dir. Tots miràvem com queia l’aigua i el xip, xip, que feia. De cop ens adonem gairebé tots a la plegada, que a terra i entomant tota la pluja hi havia deu cèntims. Però qui més qui menys callà, amb la suposició de que quan acabés la pluja, qui els podria recollir. 

Entre el grup hi havia un senyor alemany que va sortir a recollir-los. Per uns segons va quedar xop com un ànec. I tot somrient amb el seu espanyol xampurrat , va dir: “Quien desprecia los diez céntimos, no merece la peseta.” I se’ls va guardar a la seva butxaca. Tots vam quedar astorats pensant que la remullada que va prendre no valia pas els deu cèntims.

O potser si que tenia raó, i valia la pena recollir els deu cèntims. No se si aquells deus cèntims el podrien treure de cap apuro, el que si crec que la remullada que va entomar no li podia treure ningú de sobre. Tot està en el valor que te un fet per cada ú de nosaltres. Jo no m’hauria deixat mullar per deu cèntims, però ell, jove i ufanós, ho va fer. Potser tenia la idea de donar-nos una lliçó, o potser pensava com jo penso, que tot te un valor relatiu a les nostres idees i necessitats. Suposo que certes actituds van lligades a la formació que hom ha rebut en el seu camí per la vida. El que te molta importància per a uns , no val res per a altres. És qüestió tan sols d’opinió. I tot a la vida té el seu preu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada