diumenge, 18 de gener de 2015

El Bosc de Can Pantiquet

Imatge extreta del bloc "el nostres mestres"


A les afores de Mollet direcció Granollers, i havia hagut un bosc. Can Pantiquet. Ara és una part força important del suburbi urbà. Era un bosc planet, molt sec i molta pols, però era un lloc on la gent hi acostumava a anar per prendre la fresca a l’estiu i sentir la caloreta del sol a l’hivern.

En el temps de la meva infantesa anar a can Pantiquet era tota una joia. Seure a terra, tocar l’herba fresca i humida encara per la rosada de la nit, jugar sens límit d’espai i sentir els batecs del cor de la natura i gaudir plenament d’una gran mobilitat era quelcom que, quan ens queia la sort de viure-ho omplia el cor de pau i dolcesa.

Antigament es celebrava el dia 1 de Maig la festa del treball. Tothom s’organitzava per anar a dinar al bosc de ca Pantiquet. S’unien dues o tres famílies i allà que s’anava carregats amb tots els estris per fer una bona cassola d’arròs. Entre tots es recollia el precís . Uns portaven un ingredient, altres portaven el conill ( era molt estimat l’arròs amb conill) Es recollia tot el que calia i la gran cassola al foc esperava que les mestresses de casa anessin posant cullerada rere cullerada tot el que havia d’omplir el gran estri. 

La mainada aprofitava l’esdeveniment per saltar i córrer per el bosc. Un dia de plaer gaudint de l’aire lliure, respirant l’aroma típic dels pins que omplia tot l’àmbit . Els crits dels jocs de la quitxalla, les veus de les converses entre si de la gent, donaven un aire nou i escaient al bosc que rarament es veia tant ben visitat.

Aquestes trobades i celebracions donaven un cert aire d’amor i comprensió. Tot era senzill acceptable i grat de viure. Era una forma de gaudir plenament i amb estima contactes personals i intercanvi de converses entre grans i petits.

Era un temps que les persones precisaven de molt poc esforç per passar un dia junts amb plena harmonia, amor i amistat. 




Temps era temps que diria en Serrat

1 comentari:

  1. Julia quins records tan macos que jo tambe e viscut plenament Gracies ¡¡¡

    ResponElimina