L'escudella

imatge extreta de : http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/ba/Escudella.jpg

Demà si plou, faré per dinar escudella vaig sentir que deia l’’Anna, acabant d’endreçar els estris del sopar. Feia anys que no sentia aquesta paraula, Escudella. La memòria va fer tot seguit una escapada al passat. Quan érem quitxalla a casa, i havia una menja ritual a cada dia de la setmana. El dilluns es menjava un “recogido” que en deia l’Anna de les sobres del diumenge, el dimarts solien fer l’escudella, el dijous l’arròs a la cassola no podia faltar, combinat tot amb els fideus amb costella de porc a la cassola, les patates estofades amb bocinets de carn, que ja dèiem que quedava com a plat únic, la sopa de seva amb ou batut, que era una delícia i que solien fer-ne quantitat per que en quedés per sopar...

Ara ja no s’anomena l’escudella per res si no és que hom sap molt bé que per Nadal no pot mancar el primer dia la famosa Escudella de Nadal. També per a Festa Major del poble se’n solia posar a taula però ja no era tan esperada com la de Nadal o com la que va anunciar l’Anna, que ve tant de gust quan comencen a deixar-se sentir les inclemències de l’hivern.

A mi particularment em plau molt i sempre em ve de gust un bon plat de sopa, per que ara ja no és escudella, tota menja que porti suc és sopa: sopa d’ou, sopa d’arròs, sopa de verdures .... Si s’escau hom aprofita el suc de les verdures, o el de les mongetes per que aclarint-lo amb una mica d’aigua quedi a punt per una excel·lent sopa.

Eren costums que s’empraven abans amb delit d’aprofitar tot el que es podia per tal de no desequilibrar el pressupost un xic ajustat que aleshores i ara encara es respecta, per tal de fer que els diners no s’acabin abans de temps.

Avui l’escudella m’ha traslladat a una època en la que, potser teníem més gana que enteniment. Però això, si tot era bo i tot venia de gust de menjar, ja que en la inconsciència de la infantesa sols comptava omplir la panxa quan en tenies necessitat