diumenge, 1 de febrer del 2015

Dia d'hivern



imatge extreta de Sabadell informa

Un dia molt gris. Senyala pluja al calendari, però no plou. A l’espai hi ha un silenci rar. Endormisca i hom no sap que fer. M’he passat una bona estona a la finestra mirant al carrer. Silenci arreu, un dia festiu i que amb el fred que fa, la gent resta reclosa a casa per evitar refredats. Distreu veure la diversitat de formes de vestir, colors i detalls. 

A mitja tarda sembla com si els núvols haguessin canviat de parer i han decidit moure’s un xic. Algun raig de sol estantís que encara passeja per l’espai dona una sensació de placidesa mig adormida. 

Una parella d’enamorats ben agafadets per evitar la pluja passen mig corrents i rient. Els petits bassals que el plugim ha deixat, ara aquí, ara allà , semblen bocins de mirall, on s’hi reflecteix tímidament les clarianes que al cel es van obrint.

Dona bo veure el carrer amb pluja quan hom està ben calentonet a l’abric amorós del caliu acollidor de la llar. Una sensació d’esgarrifança et remou tot el cos. A fora hi fa fred, es nota pel baf que surt de les boques des vianants tot caminant amb pressa per evitar la inclemència del dia.

La tranquil·litat que dona veure el panorama des de rere els vidres de la finestra, cobreix l`àmbit d’una certa pau. L’embolcall que envolta tot el contorn sembla voler donar abric a un estat d’ànim un xic angoixat per la nuvolada que va donant voltes per el cel i per l’horitzó.

I quan hom analitza aquesta espècie de ben estar que dona la seguretat casolana, pensa en els milers d’infants i de persones que no tenen on arrecerar-se per evitar les inclemències del temps. És a les hores que t’adones del valor moral que te la teva forma de viure, i que cal agrair tot el que tenim donant-li el seu valor just i equitatiu. 

No ens manca res, tenim tot el que precisem i més, però a base de viure al dia a dia no donem valor al nostre benestar. Tenim sostre i llar per reposar del cansament diari, plat a taula més o menys al nostre gust, i temps per fer una becaineta després de dinar, que més volem? 

Ens adonem de tot el benestar de que podem gaudir amb plaer i llibertat? Cal estar satisfet de tot el que ens envolta i ens dona vida. Admirar la natura i viure-la amb goig plens d’entusiasme agraït. 

La impressió que dona la nostra estabilitat cal valorar-la i estimar-la, ja que tenim els sentits a flor de pell per a gaudir-ne plenament i amb dignitat.

1 comentari:

  1. El hivern es molt trist , per moltes familias , cada dia mes , es aixis

    ResponElimina