Aprenent a llegir

 

La Maria tindria cinc  o sis anys. Una “polio” l’havia deixada sense els moviments normals. Els pares desitjosos de millorar el seu estat físic, cercaven tota mena de recursos per ajudar-la a sortir d’aquell estat tant quiet, esmerçant-hi tot el que calgués. En aquell temps la medicina donava molt poc de si. Desesperats van recórrer a un “curandero”, una espècie de sanador que tot ho curava. La va posar en un tractament que l’obligà a romandre enllitada per uns quants mesos. S’avorria i no sabia que fer. Dia i nit quieta en el seu petit llit , les hores li costaven de passar. La petita habitació estava pintada de blau clar, i tenia a dalt gairebé al sostre, una sanefa, que separava el sostre de les parets representant uns gatets que es perseguien en filera. Els havia comptat mil i una vegades, n’hi havia cent quaranta set. Un dia va tenir una idea genial. Li va demanar al pare un tros de paper de  diari  en que hi hagués lletres. Preguntava el nom de la lletra i amb un llapis s’entretenia cercant en el tros de paper totes les lletres del nom que li deien. Va ser un gran descobriment. Ves per on, la Maria amb aquesta descoberta va aprendre a  llegir. D’una manera tant insòlita se li resolgué el problema de l’avorriment.  Ben aviat , el pare veient el seu interès per saber llegir, li comprava el “Patufet”. Una revista infantil d’aquell temps que ens feia goig a tots petits i grans amb les aventures d’en Massa Gran i les historietes ensucrades d’en Folch i Torres. El pas del temps en la nostra vida, sol guiar-nos vers un afany de saber i saber. Trobar mitjans que ens ajuden a passar les hores fent descobriments és un gran avantatge que tenim tots els humans. Cal tant sols saber-ne treure profit. I gaudir del do que Déu ens fa del coneixement.