Tots Sants

 

Una diada que hom dedica a recordar els essers estimats que Déu ja té amb Ell. És bo tenir un dia per a fer memòria d’aquells que han compartit un temps amb nosaltres i que per ordre divina ja no són al nostre costat. Lògicament és un camí que cal fer i que  la vida en sí, comporta. Flors al cementiri, pregàries a l’església, i tot un seguit de fets, per commemorar  que ja fa temps que són fora de la nostra vora. Amb tendresa però, en aquesta diada fem més intens el nostre record, i sense voler-ho sentim que el seu esperit ens acompanya. Esperem que la commemoració d’aquesta jornada mantingui encesa la flama del nostre amor.

Tot Sants és una diada un xic trista. Pensar en els qui ens han estimat i ja no hi són és un tant penós. Socialment però té un caire un xic festiu. Recordeu “El Tenorio”?  Ara ja ni se’n parla i possiblement la joventut ni tant sols sap qui era . Doncs un personatge d’una obra de Zorrilla que durant els mesos d’octubre i novembre es representava a tots els escenaris, a la Ràdio i també a la televisió. Sabíem que s’apropava Tot Sants, per que els mitjans de comunicació ja ens en feien memòria uns mesos abans.  Gairebé era d’obligació assistir a una representació. Moltes dites de l’obra hom gairebé les sabia de memòria. I per aquest temps, en broma o seriosament es recitaven sense to ni so.  L’atrevit D. Joan, que ho profanava tot per assolir el seu rang de conqueridor, era admirat i considerat un gran personatge.  Un xic ufanós de la seva valentia  , vanitós i molt estufat.

Tant mateix era un temps en que possiblement es vivien mes intensament els esdeveniments socials. Ens embadalíem però amb la seva arrogant  destresa. Admiràvem la seva  figura com si fos per nosaltres un Déu. Desitjàvem amb delit veure una representació i durant uns dies el seu record no s’allunyava pas de nosaltres. I per no oblidar-lo recitàvem de tant en tant alguns retalls de la seva obra.

Tot això ja ha passat a la història. Fou un altre temps en que les coses eren ben diferents. Ara tenim molts mitjans al nostre abast que fan el delit dels nostres sentits

Però es bo recordar-ho i notar la diferència que hi ha entre aquell temps i ara. Possiblement que la forma de gaudir és la mateixa, amb més o menys intensitat però gairebé igual. 

Gaudim doncs del que tenim a l’abast de la mà.