Ha passat la cavalcada lluny del meu
abast. Amb tot he sentit el so de les trompetes i el gran xivarri que la gent
feia al veure aparèixer els Mags. Per la mainada són moments molt emotius, i
per als grans tant o més. Hom recorda la infantesa amb la innocència de creure
amb els Reis.... El pare feia de sereno. Plegava de la seva feina a les sis del
matí. En arribant a casa, si encara
dormíem, ens anunciava que els Reis havien deixat un munt de coses par a
tots. Ja podeu imaginar l’enrenou que es
movia. Tots volíem sortir a veure els paquets en camisa. Fins que nos us
vestiu, no hi ha res a veure- deia el pare somrient. I ja degudament vestits i arregladets anàvem
al menjador a veure els Reis. Ho han deixat al peu de l’arbre - va dir el pare.
Al pati hi teníem un gran arbre que ens feia
ombra tot l’estiu. Cada paquetet
portava escrit el nom del qui li tocava. Cercar entre tant de brogit el
que et pertanyia era caòtic. Després venia aquell Oh.. o aquell Ah.. Si els
regals no eren el que havíem demanat a la carta.
Malgrat tot qui més qui menys quedava content amb el regal. Solien ser coses senzilles, de poc preu, el pare amb el seu sou havia de mantenir una família força carregosa. Una “pepa de deu”, que en dèiem aleshores, Un ninot simulant la cara d’una nena repintada i de cartró que a la primera envestida li queia la pintura i quedava feta un nyap, o un carro de pagès amb dues rodes que aviat li marxaven de lloc i quedava arraconat inservible. Malgrat tot érem feliços. I el que era més bonic que crèiem en els Reis. Jo em passava tot el mati, repassant el pati no fos cas que els Reis amb la seva abundant feina no haguessin deixat alguna cosa en algun racó.
Després els temps i els anys ho esvaïren tot, i de gaudir de rebre regals, vaig passar al goig de fer-los. Una jornada però que malgrat els anys encara omple el cor de joia i de tendresa. I complau, veure com l’alegria viscuda fa molts anys, encara rebrota cada diada de Reis dins els cor de la gent de bona voluntat.
Són records que treuen el cap per la vorera de la nit de Reis i que fan que amb tot sigui, malgrat els anys , una nit curulla de màgia. Cal agrair que encara puguem gaudir d’aquest bon gust que porta en si la nit de Reis.
Malgrat tot qui més qui menys quedava content amb el regal. Solien ser coses senzilles, de poc preu, el pare amb el seu sou havia de mantenir una família força carregosa. Una “pepa de deu”, que en dèiem aleshores, Un ninot simulant la cara d’una nena repintada i de cartró que a la primera envestida li queia la pintura i quedava feta un nyap, o un carro de pagès amb dues rodes que aviat li marxaven de lloc i quedava arraconat inservible. Malgrat tot érem feliços. I el que era més bonic que crèiem en els Reis. Jo em passava tot el mati, repassant el pati no fos cas que els Reis amb la seva abundant feina no haguessin deixat alguna cosa en algun racó.
Després els temps i els anys ho esvaïren tot, i de gaudir de rebre regals, vaig passar al goig de fer-los. Una jornada però que malgrat els anys encara omple el cor de joia i de tendresa. I complau, veure com l’alegria viscuda fa molts anys, encara rebrota cada diada de Reis dins els cor de la gent de bona voluntat.
Són records que treuen el cap per la vorera de la nit de Reis i que fan que amb tot sigui, malgrat els anys , una nit curulla de màgia. Cal agrair que encara puguem gaudir d’aquest bon gust que porta en si la nit de Reis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada