diumenge, 21 de setembre de 2014

L'endema de la Festa Major de Mollet


Be, la festa ja és passada i vull imaginar que molta gent s’ho ha passat molt be. Jo des de la meva cadira he anat mesurant els pros i contres de la gran festa, sempre ben esperada. Per aquests dies són molts els pobles del contorn que celebren la seva festa major . Recordo que en la nostra jovenesa, cada diumenge la nostra sortida, era anar a visitar el poble que estava de festa. I com que Mollet està voltat de molts poblets, en teníem gairebé per tot l’estiu. Sant Fost, les tres Martorelles, La Llagosta, La Florida, Santa Perpètua, Els Palaus, que crec que n’hi ha tres, Parets, Montmeló.... Doncs aneu comptant, cada diumenge teníem les festes de l’estiu assegurades. I el bo era que per desplaçar-nos-hi ho fèiem a cavall de les nostres espardenyes, vull dir caminant.

Però malgrat que les caminades per anar a la festa eren molt i molt llargues, resultaven molt divertides doncs , érem joves, i la joventut no es cansa mai, anàvem tot el camí cantant i saltant a corda, pel mig de la carretera, perquè en aquell temps no ens espantava el trànsit, doncs no n’hi havia. Realment era una delícia caminar sota la frondosa ombra que els plàtans oferien gairebé a tota hora. Les carreteres que travessaven els pobles, aleshores eren com grans avingudes on hom hi podia passejar sense temor de cap mena. La tranquil·litat imperava arreu i era un plaer amè rondar per elles.

I pel que feia a la vida casolana, per la festa, hi havia sempre el rostit de pollastre ànec o oca, que feia la delícia del paladar més exigent. Se’n solia fer una gran cassolada que n’hi havia gairebé per tota la festa. Al plegar del ball de nit sobre les dotze de la nit , al arribar a casa hom solia fer el ressopó amb el rostit de pollastre.

Ara no sé com deu anar la fi del ball de nit, o si ni tant sols hi ha ball. En aquella època el ball tenia molta importància, fos la dansa del migdia al primer dia, fos el ball de mitja tarda o el de mitjanit. Les noies de bé de Mollet solien estrenar un vestit de gala per cada ball. Les balladores ja tenien els balls compromesos, algunes des d’abans de la festa, altres es comprometien segons l’abundància de galants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada