La Maria Rosa i en Jordi Abad han acomplert 50 anys de matrimoni. Ens han convidat a compartir un dia tan assenyalat. L’ermita de Santa Quitèria respirava pau i amor per tots els seus racons. Flors per tot arreu, pau i dolcesa en l’àmbit, i nosaltres plens de joia acompanyant als amics en tan memorable dia. Venien tots dos agafadets de la mà per el camí que porta a l’ermita, escampant amb el seu alè, un deliciós aroma de pau i felicitat.
La joia il·luminava les seves carones plenes d’amor Un amor que ha omplert un sens fi de dies junts, contra adversitats,amb joia acceptant les bonesa que Déu els ha enviat. Fills i nets omplen els seus cors de joia i plaer. Ara ja al punt dels seus cinquanta anys junts repassant el viscut, no troben altre camí que agrair a Déu tot el be que han rebut en tot moment de ela seva vida en companyia.
L’aroma de les flors omplia l’aire i hom sentia que la vida és bona i bonica malgrat les moltes inconveniències que mantes vegades ens presenta. Cada filera de bancs, en el seu inici, tenia lligat amb llaços de seda un ramet de flors. El passador que condueix a l’altar es podia ben be dir que era un camí de roses. Bonic de bo de bo . La cerimònia senzilla i molt plaent. Hom tenia la impressió d’estar en un altre món. Potser la porta del cel?. O potser un retall del paradís promès.?
Sigui com sigui una cerimònia per no cansar als qui no sovintegen massa les visites a Déu. Aviat fou enllestit el ritual i a fora ja tot eren abraçades i petons plens dels millors desigs de joia a felicitat per als vells nuvis.
Un convidat a la festa anà arrancant els rams de flors dels bancs oferint-los a les senyores de l’acte . La majoria femenina duia un ramet a les mans. Es preguntaven a qui es devia tanta delicadesa. No s’ en sabia res.
A la fi però es va saber que les flors estaven preparades per una altre cerimònia que venia rere nostre. Ja veieu, aquelles situacions que sol crear l’eufòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada