diumenge, 19 d’octubre del 2014

Simpàtics guardies de l'ordre

imatge extreta de la Vanguardia

Hem anat a Sant Quirze a dinar a un restaurant que hi té un nét de la meva cosina Un dinar esplèndid, simpàtic i molt mengívol. La cosina complia avui anys i ha volgut celebrar-ho amb la família. Un detall molt bo i molt escaient en ella, doncs no hi ha mancat cap detall. Hem format una colla de setze, comptant-hi la menudeta la besnéta de la cosina. 

Tothom, penso, que s’hi ha sentit molt bé, doncs les ganes de parlar uns amb altres no s’acabaven, i com que, amb alguns, feia anys que no ens vèiem, ha esta molt amè i molt grat. La xerinola imperava en l’ambient, i la sobretaula s’ha allargat força, però ha estat molt profitosa, doncs els canvis d’impressions familiars solen ser molt ben acceptats quan la família es reuneix per qualsevol esdeveniment.

Desprès del dinar amb el cotxe de l’Anna hem anat una mica per les nostres. Volíem anar fins a Terrassa on hi tenim uns cosins un xic fora de circulació. Aprofitant doncs que ja érem a mig camí ens hi hem encaminat. Però Déu meu quin mal de cap! Sortir de Sant Quirze on hem dinat, i trobar la carretera de Terrassa, ha estat tot un poema. Ens hem fet un embolic tant gros, que ha calgut demanar ajuda a uns guàrdies que vigilaven el curs d’uns jocs de carrer. La petició ha estat una passada.

D’entrada i abans de que obríssim la boca el guarda tot jocós diu: “Vamos a ver que les pasa a estas lindas jovencitas.” Ens informa el camí per anar Terrassa i ens diu: Muy buen viaje!. I jo amb jocositat també li responc: Moltes gràcies, i també per la seva delicada opinió de “jovencitas”, passem dels noranta!

Caram! ha estat la seva resposta, ningú ho diria. Molt gentil li he engegat jo ja marxant amb el cotxe camí de Terrassa. No ningú ho diria, però el cor diuen que sempre es jove. Jo crec més bé, que si el cor el deixes en llibertat és alegre i joiós. Al cor si l’escoltes sempre et porta per els millors camins i vers les més bones obres a fer. Cal tant sols escoltar-lo i fer-li cas. 

La resta la que Déu vulgui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada