El Cassi

Imatge del Senyor Lluis Mateu Laporta agutzil de Sant Esteve de Castellar extreta de la Tribuna del Berguedà

L’Andreu Cassi fou per molts anys l’agutzil de l’Ajuntament de Mollet. 

Un esdeveniment sense importància me l’ha fet portat a la memòria. Algú li crida a la nebodeta que volta per casa que vindrà el papu o l’home del sac i se l’endurà si no fa bondat. 

Aquest petit detall de l’home del sac ha portat a la meva memòria records de la meva infantesa. Quan jo era petiteta, com que tenia la mobilitat molt reduïda i no podia fer certes coses, sempre rumiava quina en podria fer. I el resultat de la meva distracció solia acabar sempre fent enfadar la mare. Ella em solia dir, si no fas bondat cridaré al Cassi i que se’t endugui ben lluny de casa. Això volia dir que l’Andreu Cassi era per mi com el papu.

Era l’agutzil de l’Ajuntament i en aquell temps els avisos de cobrament d’impostos i d’altres ordres, s’anunciaven a través de la trompeta de l'Andreu. Era molt bona persona, però tenia un geni molt fort i com que la quitxalla l’escridassava quan el veien amb la trompeta sota el seu mig braç, per que l’Andreu tenia una limitació fruit de la guerra, ell els espantava dient-los que se’ls emportaria si no eren bons minyons.

Solia posar-se a les cruïlles dels carrers, donava el seu toc de trompeta i anunciava el que tocava, si el cobrament del rebut de l’aigua, o si hi havia alguna oferta de peix a la plaça a bon preu. Avisava de tots els esdeveniments que es poguessin presentar. Jo recordo a la mare que quan sentia la trompeta em feia anar a veure què anunciava, calia estar alerta per les rebaixes de preu sobre tot les de la plaça.

I com que era una persona força sorruda, grassó i amb un aspecte que des del meu punt de vista d’infant jo el veia com a un ogre de les rondalles, i quan la mare me l’anomenava per fer-me creure, jo obeïa tot seguit per què realment em feia por.

I per això avui l’anunci del papu me l’ha fet recordar. No deixa de ser que en aquell temps fou un personatge de fama. Avui el seu record se m’ha fet viu i plaent, per què encara que no hi vaig tenir massa tractes, per mi fou un bon amic. I que Déu el tingui ben a prop seu.