El Vallès

Hem dinat a l’Hotel Mercure Augusta. En Jordi i la Mª Rosa ens hi han convidat per celebrar amb la colla de Les Bessones el seus cinquanta anys de matrimoni. Un lloc molt bonic, situat sobre un turonet que hi ha a l’entrada de Granollers. Un lloc des d'on pots admirar tota la magnificència del Vallès. A mi m’ha tocat seure de cara a la gran esplanada que forma el contorn. He pogut contemplar a plaer tot l’encant que ofereix aquesta part tan sorprenent de la nostra comarca.

Ara a la Tardor el verd dels camps i del paisatge són molt variats. Verds que ja comencen a prendre el to verd fosc que imposa la temporada. Verds vius que sembla que volen sobreviure a les ordres de la natura. Verds més apagats amb aires d’obediència. I aquells verds constants i tossuts que no perden el seu to en tot l’any, perennes, fixos que durant tot l’hivern alegren la vista omplint els nostre ulls de dolça esperança.

En aquesta plana vallesana hom hi pot admirar tota mena de verds. La meva vista anava d’un punt a l’altre admirant l’existència d’aquesta meravella natural. Talment un coixí brodat amb delicats fils de seda. Una impressionant delícia per a la vista, cansada de tanta pol·lució i de tant descolorida imatge. El meu dinar va passar sens assaborir les menges. El paisatge em captivava i els meus ulls es resistien a admirar altre cosa que aquella estampa tant formosa que m’oferia la natura.

Encara que conec força be la nostra contrada, l’oportunitat d’admirar-la, no me la podia deixar perdre, i la meva vista no es cansava de fitar l’espai cercant racons potser desconeguts per mi. La ocasió valia molt i era cosa d’aprofitar-la. Amb tot vaig passar una bona estona contemplant aquell paisatge que sens pensar-ho l'oportunitat em posava davant dels ulls.

Tot plegat portà a la meva memòria aquell verset tant famós del gran escriptor català sabadellenc que es signava Pere Quart: En ma terra del Vallès, tres turons fan una serra, quatre pins un bosc sencer, tres quarteres... massa terra!. Com el Vallès, no hi ha res!