91 anys

Avui he d’escriure una vivència molt particular. Hem celebrat amb tota la família el meu 91 aniversari. Ha estat un dia ple de joia i d’amor, encara que hi mancava el més important, el meu germà, marit de l’Anna, pare, oncle, avi, tiet i molt amic de tothom. El seu record ha presidit la nostra taula, que encara que no l’hem anomenat, estava present en el cor i pensament de tots els presents, divuit de colla.

Hem estat en un lloc molt acollidor, un restaurant de Vallromanes, lloc molt adient per a una trobada familiar. Gresca i ben estança ha imperat en tot moment. La joia d’estar tots junts és sempre quelcom molt important, doncs ens dona l’avinentesa de gaudir de l’amor que ens envolta. 

Escaient-se doncs la celebració del meu aniversari, la família ha aprofitat per omplir-me de regals, que jo he agraït amb molt goig. Hi ha jugat molt la petitona de les renebodes, la Berta, que a cada regal em deia: Mira Júlia, un altre regal, puc obrir-lo? Si, es clar. I gaudia més ella obrint paquets que no pas jo. Val a dir que m’ha ajudat molt .

Un dia meravellós ple de joia i d’amor, encara que un xic ennuvolat per el record dels qui ens han passat al davant en el camí que porta a l’infinit, com Na Rosario, la mare de la Trina.. Som humans i els sentiments no es poden dominar. Cal deixar que surtin a flor de pell, i ens ajudin a definir-nos amants dels qui ens han deixat.

El goig de trobar-nos tots no ens el pot prendre ningú, i imagino que sembla com si prenguéssim una bona dosis de coratge i entusiasme per a seguir el nostre ritme d’harmonia i amor.

Una vivència que jo voldria mantenir sempre viva dins meu, car puc mesurar la gran quantitat d’amor que m’envolta i que tothom em té.

Amor que manté el meu cor en una plenitud de caliu càlid i ple de pau. I que demano a Déu mantingui sempre en aquest estat d’ànim tant plaent.