Niciesa

Complir anys et va fent cada vegada més vell. No cal pas preocupar-se’n. Es llei de vida i cal fer-se la idea de que no hi ha altre remei que acceptar el pas del temps, si no de bon grat per força, com deien abans els iaios.

La pega de fer-se vell és que les facultats, tant mentals com físiques van perdent força, i ens van deixant cada vegada mes esmes i minvant la nostra voluntat. Però cal seguir el camí que Déu et marca i viure’l de la millor manera possible.

Tant és així, que arriba un moment que precises d’ulleres per veure-hi millor, audifons per oir més clar,i tot mena de pròtessis per bellugar el nostre cos que va envellint cada dia un mica més.

Doncs va arribar-me el moment en que em fou precís emprar audifons per a la meva oïda malmesa. En mans ja dels tècnics de l’audició, proves i més proves, intentant cercar l’audifon adient.

Va ser difícil trobar el que em calia, i una vegada donat per el que precisava, van donar-me un mes de prova per veure si m’hi adaptava. Sortia de la botiga contenta per què hi oïa molt be. 

Però a l’endemà al posar-me’ls al vestir-me ja tot eren sorolls. Visita de nou al tècnic, i molt be, però a l’endemà , tornem-hi, sorolls i més sorolls. 

Fins que el tècnic, ja una mica mosca em va dir: A veure com se’ls posa vostè? Jo tota decidida agafo els audifons i me’ls col·loco. El senyor tècnic em mira i esclafí a riure.

Miri que és difícil, però se’ls està posant al revés. El dret a l’esquerra i a l’esquerra el dret. Com vol que no li facin sorolls?.

Vaig envermellir de vergonya, quina mena d’ase estic feta? Em vaig desfer en excuses, demanant-li perdó per la meva niciesa. Sembla impossible que un ser humà arribi a ser tant inconscient en certs moments. La cosa va quedar així, a mi però em fa gràcia comentar- la en aquesta vivència ja que hom s’adona de que estem al món per que hi hagi de tot. Encara que aquest tot, sigui tan deficient. De vegades hom creu ser una gran i formidable persona, i el dia a dia del viure et posa al davant dels ulls, una realitat on no hi veus res més que defectes. 

Sigui com vulgui la vida té aquestes sorpreses que cal acceptar i intentar esmenar-les.