diumenge, 8 de juny del 2014

La iaia Rosario


Avui fa un any que Na Rosario la mare de la meva neboda Trina, va emprendre el camí de l’infinit. D’una manera callada en silenci i acceptació, ens va deixar i sens dubte la seva presència és molt notada i enyorada per tota la família. 

Calladament sense gairebé donar feina va assumir amb ple coneixement el seu traspàs, i avui la recordem tots amb estima, com pacientment i sense gaire batibull, li donà la mà a Déu per iniciar el camí de l’eternitat.

Quieta, molt reposada amb un seny molt viu i dolç, ens complaïa en tot el que estava al seu abast. Molt bona filla, millor mare i una gran àvia, que feia les delícies dels seus dos nets estimats. En Xavi i en Guillem.

La seva presència ens manca, però el seus bons records, que en deixà molts i molts, per a recordar-la omplen, molt i molts moments de la nostra vida quotidiana. 

Sempre tenia una paraula agradosa per a qui l’escoltava. Amb dolcesa sabia prendre determinacions lloables a favor de les filles , dels néts i de tothom qui va tenir la sort de tractar-la.

Avui, quan ella ja no hi és, el seu record se’ns fa més viu, i sembla que encara la tenim al davant per explicar-nos algun esdeveniment que li ha succeït. Parlar amb ella i fer comentaris, era una autèntica joia. Sabia sempre i en tot moment el que passava al món.

La recordem per que ella ens va ensenyar a estimar i a ajudar a qui ho precisava. La seva bonesa regien sempre els seus actes i comentaris. I malgrat que en el nostre viure sembla que ja no hi tingui cabuda, el seu grat record, en el nostre cor i en la nostra ment hi ha, i hi haurà sempre la seva grata presència.

Que no ens manqui mai el raig de llum que ella transmetia amb la seva gran dolcesa. Recordar-la, i precisament avui, és un deure d’amor. Que aquest amor ens mantingui sempre ben units amb estima i comprensió.

1 comentari: