diumenge, 17 d’agost de 2014

Nit de Lluna Plena



Hem d’anar a Mataró vora la mar, per veure la lluna plena, van dir els nebots quan van entrar per veure si hi volia anar. No cal dir que vaig acceptar la convidada amb ulls clucs, doncs ja feia uns quants dies que no sortia de casa, i em va fer molta il·lusió anar a la vora la mar.
La tarda estava un xic encapotada, la calor havia amainat un xic i donava gust, passejar per aquell immens espigó que voreja la platja de Mataró. tan plena de vida i de tan moviment. La gent, anant amunt i avall, donava una visió encisadora a aquella hora foscana del captard.

Asseguts prop d’una taula, el berenar molt apetitós que a aquella hora, va venir molt de gust i el vam paladejar amb goluda delícia. Molt contents i animats esperant que la lluna tragués el nas per l’horitzó per gaudir de la seva plenitud. Però el cel es negava deixar-nos veure la seva grandesa, emboirat i borrós d’un gris plom que no s’assemblava gens a la imatge que en la nostra imaginació portàvem.

Però per fi, potser els Déus es van compadir de la nostra impaciència i va sortir d’un ple un xic negat, però un ple que va complir amb totes les nostres il·lusions. Tothom retratava la lluna que marcava el seu caminet argentat onejant la mar d’una manera senzilla però captivadora, no podies treure els ulls de la imatge que ens oferia.

Una tarda tranquil·la, dolça i plena d’amor. Un berenar sense massa importància, el fet era estar junts i sortir una mica del cau que ens té durant la setmana recloses en una llar que no per acollidora sigui menys plaent estar-hi.

Un regal dels nebots i de la natura. Admirar el paisatge l’ambient, el divers colorit dels vestits de la gent, la llum que es va difuminant al avançar el capvespre, son sensacions i impressions que no es poden tenir ni veure massa sovint. Cal agrair doncs, el fet de poder contemplar tanta meravella natural i divina. Restem doncs, fent oposicions per que el fet es repeteixi i ompli el nostre cor d’aquesta pau tan encisadora i gratificant.

1 comentari:

  1. El do de captar tot el que veus i vius es una gran joia que molts no tenim Julia , Felicitats per aquesta gran familia que tenen la sort de tenirte a tu

    ResponElimina