diumenge, 24 d’agost de 2014

Passeig per la Vila Olímpica

imatge extreta de Tripadvisor
 

Per la tarda, encara no s’albirava la capvesprada vam passejar per la Vila Olímpica. Tot passejat vam decidir de berenar una mica en un xiringuito, anomenat “Escribà”. Va ser un encert trobar molt a prop nostre un lloc ideal per seure. De cara al mar, una autèntica delícia. El mar d’un blau més intens que el cel ens oferia una visió preciosa i natural. La línea que marca l’infinit del mar on sembla que s’uneix amb la terra es dibuixava ben concreta i visible. Tot respirava pau i dolcesa. L’oratge fi ens acaronava dolçament i feia que sentíssim la seva presència com una dolça carícia, fent que la meravella del capvespre omplís el nostre cor d’un agraïment profund.

El berenar - sopar fou mengívol i molt gustós. Aquella hora de la tarda l’estomac ja comença a tenir necessitat del proper sopar. Tots gaudirem plenament de les delícies que la persona que ens va atendre ens oferia. Fou amè i plaent. Tots contents i alegres de cara al mar, aquell mar que ja anava canviant el seu to de blau. Semblava com si el cel i la terra es posessin d’acord per unir-se en aquella immensitat tan admirable. En un moment donat, ja no hi havia diferència, tot era el mateix to de blau, mar i cel, i tot respirava un silenci captivador, que enamorava. Hom hauria desitjat fer aquell moment etern, com deia Maragall en el seu Cant Espiritual.

Un raconet de la Vila Olímpica on tot respirava bon estar. Fins i tot la persona que ens va atendre, l’amabilitat en persona, simpàtica i acollidora, ens feu un petit obsequi a la Berta i a mi, un petit cuiner que donant-li corda balla una mica. Res una finesa per part d’una persona que va respondre molt acuradament a les nostres comandes.

La Trina li va explicar que escric vivències, es va mostrar molt interessat i em passà la seva adreça electrònica per que li enviés alguna. Li envio aquesta, com a mostra de les meves aventures literàries. No son gran cosa però si reflecteixen moments de la vida dignes de ser recordats i viscuts amb joia i agraïment.

Cal doncs estar agraït per aquest do que Déu em cedeix per tal da gaudir més intensament, si es possible, de les nostres vivències.

1 comentari:

  1. Aquestes passejades tenen per tu un sentit , molt intens Gracies per deixar-nos participa-ri Julia

    ResponElimina