dilluns, 10 de novembre de 2014

Va d'Olives


Hem anat a dinar a can Besa. Un restaurant que hi ha a mig camí del Montseny. Un lloc on la natura és tan frondosa, i ubèrrima que fa que doni la impressió d’estar en un altre món. La família justa, en mancava algun, però per causa normal. Ha estat una autèntica meravella. Per repetir la trobada en un lloc tan formós.

Ens han servit un pica, pica, on no hi mancaven els plats de les olives. El meu nebot petit en Guillem, se n’ha apropiat un al seu davant i no ha parat fins a buidar-lo del tot. Quan per servir el primer plat anaven a retirar-li-ho ha protestat i se l’ha quedat gaudint del plaer que li donava la deliciosa menja. Això ha fet que em vingués a la memòria que per mi també és un gran plaer menjar olives... i de totes menes .

Al carrer Berenguer III, de Mollet hi havia hagut una bacallaneria molt important, a més d’una fusteria del Ton Girabent, una barberia de senyors, la floristeria Armadans, casa d’en Gibert, el forn de pa de la Vicenta, la lleteria de l’Anita la merceria de la Sra. Moly, i a ca la Ignasieta. La Ignasieta era una senyora alta i ferma que venia bacallà remullat, mongetes cuites pel sopar del vespre, etc. etc... 
Tots els matins quan jo passava pel seu davant per anar a la feina ella posava les grans palanganes amb olives a fora al carrer, just al portal per que cridessin l’atenció del vianants. Jo me les mirava amb cobdícia pensant: Si poguessis córrer n’agafaries un grapat i fugiries per gaudir de la seva menja a mig matí. Però la meva mobilitat no em permetia fer tal disbarat i m’havia de conformar amb la visió que m’oferia la Ignasieta. Això d’agafar un grapat i fugir era propi de l’etapa que ens va tocar viure de precarietat. No la brillàvem com ara i per tant tot eren capricis impossible d’adquirir. 

Ara tenim tot el que necessitem i més. Cal doncs donar gràcies a Déu per aquests dons que ens permet i gaudir plenament de tot el bo que la vida amb les seves dificultats o sense ens ofereix. Però és bo recordar aquells temps per saber valorar i estimar tot el que tenim. I amb el record agrair que puguem encara assaborir aquells moments dolços i serens que vam poder viure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada