dilluns, 10 de novembre de 2014

Tombarella

Imatge extreta de naciodigital.cat

Vaig caure. De la cadira a terra hi ha un bon tros. El meu front al xocar contra el terra molt dur se’n va ressentir molt. Tot seguit em va sortir un bony a cada costat de front que feia riure per no plorar. Com que estava sola a casa, era dimarts i l’Anna era a la plaça a comprar, vaig trucar a l’assistència personal i tot seguit em van atendre .

Però es va originar un galimaties molt gros, com que duia dues banyes com una catedral al front, el mosso que va entrar em va dir que m’havien de dur a l’hospital per que el nyanyo era molt gros i podria presentar complicacions i, que encara avui quan ho recordo em vénen ganes de riure. Un mosso, saltant per la porta del pati. Jo a terra a l’habitació sens poder aixecar-me. I encara no se ni com va entrar el mosso a la casa. Van venir els bombers, l’ambulància, els mossos i van tallar el trànsit al carrer que no es podia passar. Per fi amb l’ambulància vaig entrar a l’hospital. Molt ben atesa, això si, però em van tenir allí fins a les vuit de la tarda. Dinar i berenar sense ganes, per què jo sols desitjava anar a casa i reposar a la meva butaca, on hi faig cada dia després de dinar una becaineta molt bona.

Total que no va ser gran cosa. Avui ja ni se’m nota res. El fet es que es una vivència per explicar per que malgrat no ho sembli i sempre ens queixem, els ciutadans necessitats d’assistència crec, pel meu cas que son atesos degudament al seu moment.

Ha valgut aquest fet per poder valorar en viu la gran i delicada atenció de tot el personal que treballa en una tasca tant acurada a atendre amb estima, simpatia i servei al necessitat.

Però no us animeu a provar una estada per petita que sigui a l’hospital. L’angoixa i el neguit ningú te’l pot treure de sobre. A les tres, després de dinar et diuen que a les cinc ja podràs anar cap a casa. A les quatre et diuen que a les sis i a les sis et diuen que a les vuit. Sortosament tot va acabar així i sols cal agrair tot el bé que en vaig poder treure. Paladejant la bonesa que impera al nostre entorn i que moltes vegades no ens adonem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada