dimarts, 1 d’abril de 2014

UN RAM DE FLORS



 A finals del mes de gener vaig escriure una vivència, que va fer ressò, per que parlava de l’entrada de la força del gran manaire a Mollet. Per aquest motiu vaig rebre molts bons comentaris i fins i tot visites de periodistes que volien conèixer-me. Encara demà espero una entrevista d’un estudiant de periodisme de la Universitat de Bellaterra.

Amb tot, no cal dir que me n’he sentit molt afalagada, ja que no imaginava que els meus escrits fossin tant llegits. Els 91 anys criden l’atenció i la curiositat per saber com soc també. En conjunt tot m’anima a seguir fent les meves filigranes en aquesta literatura barata.

Un periodista, l’Nofre, va demanar-me una entrevista, que li vaig concedir molt contenta i agraïda. Va moure un xic de renou aquest esdeveniment. No hi estic avesada, però , com ja he dit abans em complau molt. Van ser doncs uns moments molt plaents entaular una conversa que ell em va demanar per publicar.

Ja han passat uns quants dies, i el dia 26 de Març fou el meu aniversari. Un ram de flors va aparèixer a la porta de casa de la mà del Nofre. ¡No podia ser mes meravellosa la sorpresa ! No crec merèixer tanta atenció, però te l’agraeixo molt Nofre, va ser un goig molt gran per al meu cor, i que aquest gentil gest farà que guardi en molt de temps un grat record teu.

En el dia a dia de la nostra vida, sovintegen fets que de vegades et deixen palplantada per l’emoció. El goig, el plaer, el batec del cor , omplen el nostre ésser d’una joia que no es pot descriure. Jo la sento dins meu i no la puc definir. Sols un gran agraïment fa vibrar el meu estat anímic.

Gràcies bon i gran amic. ( Ho puc dir així?) La teva gesta no l’oblidaré. Sortosament el món està més ple de bonesa que de maldat. Gràcies a persones com tu que tenen els seus sentiments a flor de pell. GRACIES.    

2 comentaris:

  1. Estic de acord emb tu aquet mon esta mes ple de bondat que de maldat , ,
    Tu estas en els primers , Felicitats per els teus 91 Anys tu merixes tot

    ResponElimina
  2. Per molts anys Júlia!
    Et llegim, ens agrada llegir-te!
    Al 'Pàgines viscudes' estem molt orgullosos que hi participis amb les teves vivències i ens fa feliços fer-les arribar, de mica en mica, a més gent. Amb les teves paraules, et descobrim, tan vital, ho passem bé i rememorem la nostra història. Enhorabona pel blog.

    ResponElimina