Ahir vaig assistir al comiat que la Odilia, l’esposa d’en Llorenç, va organitzar-li en motiu del seu traspàs a la vida de l’infinit . Va ser molt emotiu i molt digne d’una persona molt estimada per tothom. Ens deixà el proppassat mes. Familiars i amics, coneguts i un sens fi de persones van omplir l’ambient del local que ens va acollir per retre-li el darrer adéu.
Que us en puc dir d’en Llorenç.? Un persona amb unes limitacions físiques molt agudes, però que tota la seva vida fou una lluita per a viure amb dignitat i compromís. Rígid en les seves idees i actuacions. Dolç i tendre en el seu tracte i connexió amb els que s’apropaven a ell cercant ajuda tan moral com física. Sempre amb la idea fixa d’assolir un món millor no sols als qui patim minusvalies, si no per a tothom. Gran coneixedor de que cal treballar per arribar al punt que tota persona amb dignitat es proposa arribar. Ajudant sempre al que més ho precisava. Si tenia esment d’alguna persona amb problemes , ell sense aixecar la veu, intentava ajudar, ja amb la seva companyia, ja fent que els amics ajudessin al necessitat. Una persona amb un sentit del deure molt arrelat i sempre a punt per posar la seva estima al servei de l’altre.
Doncs be, ens ha deixat després d’una malaltia greu, i irreversible. Però, curós com sempre ha estat, ens deixa una formosa herència. Un sens fi de bons records viscuts amb ell i amb un gran grup d’amics i familiars que l’han estimat. I que malgrat la seva absència per sempre, no podrem pas oblidar mai.
En endavant, en les nostres trobades d’amics ell no hi serà, però el seu record no hi mancarà. Han sigut mes de cinquanta anys conviscuts amb joia i harmonia amistosa, sempre delicadament organitzats i amb molta estima.
La teva veu no alegrarà ja la joia de veure’ns i compartir, però tots sabem que dins del nostre cor, hi ha un espai molt gran reservat a la teva memòria. Que aquests mots sigui un fidel testimoni del nostre amor per l’amistat i per la joia que la teva presència ens ha donat en tot moment.
Doncs be, ens ha deixat després d’una malaltia greu, i irreversible. Però, curós com sempre ha estat, ens deixa una formosa herència. Un sens fi de bons records viscuts amb ell i amb un gran grup d’amics i familiars que l’han estimat. I que malgrat la seva absència per sempre, no podrem pas oblidar mai.
En endavant, en les nostres trobades d’amics ell no hi serà, però el seu record no hi mancarà. Han sigut mes de cinquanta anys conviscuts amb joia i harmonia amistosa, sempre delicadament organitzats i amb molta estima.
La teva veu no alegrarà ja la joia de veure’ns i compartir, però tots sabem que dins del nostre cor, hi ha un espai molt gran reservat a la teva memòria. Que aquests mots sigui un fidel testimoni del nostre amor per l’amistat i per la joia que la teva presència ens ha donat en tot moment.
Julia , ara , el vostre amic i tu esteu empatats , Ell us ha donat tot el seu gran amor
ResponEliminai tu emb aquet escrit ,estic segura que l'has fet molt feliç