La crema de Sant Josep

 

Anys enrere, era un costum molt arrelat, menjar crema per sant Josep. Un costum molt dolç, ja que les mestresses de casa solien elaborar-la amb una delicada atenció. La crema, es feia amb llet, ous, sucre i molta cura al remenar-la abans de que comencés a bullir si no es feien grumolls. Eren els típics postres de Sant Josep. A Catalunya el nom de Josep és molt abundós. Gairebé a cada casa n`hi havia un o dos, o tres. Depenia de la categoria que tingués l’avi, o el besavi, que aleshores imposava el seu nom a tot infant nascut dins el seu àmbit. Doncs per Sant Josep s’havia de menjar crema si eres un bon Josefí. Deien els antics que un bon Josefí sense crema era com un infant sense reis.

I com que de Joseps , Joans i ... n’hi havia per totes les cases, la crema ben elaborada a casa, era un dels postres més estimats i menjats per Sant Josep. 

Ara el costum ja ha canviat molt. Ni s’hi pensa amb la crema de Sant Josep, ara se’n menja sempre que ve de gust, doncs ja no és tant complicada d’elaborar per les facilitats que el comerç dóna amb uns sobres que ho porten tot, i no cal patir tant per que surti bona i fina.

A casa hem tingut i tenim Josep, i gairebé sempre per Sant Josep hi havia crema de postres a la taula. Des que el meu germà Josep ens ha deixat, potser hem oblidat un xic aquest detall. Però demà diumenge, menjarem crema de postres a l’hora del dinar.

Ahir em va semblar oir a en Pitu, el fill gran de l’Anna, que deia: mare, que no hi ha crema enguany per Sant Josep?

Doncs si, s’ha desvetllat el cor i la crema presidirà la taula del diumenge. Ens feia falta aquest petit toc d’atenció per què l’Anna amb la seva acurada atenció ho preparés tot per que puguem diumenge menjar la crema de ritual. És bo que els costums del passat tornin a fer acte de presència i ens ajudin a recordar dolçament grans i bells moments viscuts familiarment.

Esperem doncs gaudir demà d’unes postres tant típiques i tan bones com aquestes: la crema de Sant Josep.