Quan la tardor comença a treure el nas, per als voltants de la mare de Déu de la Mercè, els vinyataires entesos diuen que el raïm ja és a plena saó i que cal recollir-lo.
La verema a casa era una gran festa. El pare preparava tots els estris de tall que es feien servir i de bon matí tota la família s’encaminava a la vinya. Les dones i la mainada recollien el raïm en uns coves que quan eren plens els homes posaven en unes portadores i ajudats d’uns samalés les traginaven als carros per poder-les portar a casa o al més a prop del celler del vi. Allí ja hi havia preparada una gran mitja bota, que semblava un gran cubell on s’hi abocaven els raïms i la mainada i el jovent s’hi posaven de peus nus a xafar la gran raïmada. El suc el recollien amb galledes i amb un gran embut l’anaven tirant dins les botes. Una feina que ara crec que ja ha desaparegut del tot. Aleshores era un motiu per reunir la família i tots junts elaborar el vi amb goig i alegria. Es feia un gran esmorzar a mig matí, i rostien la carn al gran foc que s’encenia per bullir el vi i fer-ne vi dolç. Solien fer arrop, bullint amb el vi, fruits de verdura com pastanagues albergínies, pebrots, pomes, en fi tot el que s’esqueia i venia bé. Podria ser una tradició, però ja s’ha perdut. Una feina que a més d’agradosa, era motiu per trobar-se la família i mentre recollien el raïm s’anaven explicant totes les trifulgues viscudes i fent memòria del que havia transcorregut durant l’any. Per què la major part de la família no es reunia només que per la verema.
En el meu record perduren encara aquelles hores viscudes a l’aire lliure, recollint el fruit de tot un any de treball, i que potser per això resultava important la trobada familiar. Jo recordo encara el dinar després de la verema que ens unia a tots i amb molta harmonia gaudíem d’un grat plaer. Unes trobades que enyoro per el que suposava encaixar en una estona o un dia a tota la família complerta, per què això si, no hi mancava gairebé mai ningú.
Record que voldria fer intens i inesborrable dins del meu cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada