dimarts, 29 d’abril de 2014

Xerrada



Vaig assistir divendres 25 d’abril a a una xerrada col·loqui a la biblioteca de can Mulà. M’hi va convidar en Vicenç Relats que porta l’edició d’una revista de nom “Vallesos”. 

Es tractava de recordar un xic els esdeveniments de la guerra al nostre poble. Es va començar la trobada reunint-nos davant dels quatre cantons, lloc on el vuit de gener de l’any 1939, va caure una bomba matant a set persones, entre elles l’eminent Dr. Enric Rosés, i el seu fill de vuit anys. Una senyora que tenia una llauneria unes cases més avall i altres més que els noms no puc recordar però que els trobareu en aquest document elaborat per la Glòria Arimon amb qui vaig tenir el plaer de compartir la xerrada, o en aquest altre de l’Angels Suarez i la Lourdes Vilà. Recordo molt el gran forat que deixà al pati de cal Carreter i l’esquinçada que li va fer a l’edifici de cal Baster.

Una vegada fet el record i fent menció de tota la gent que des del vuit de gener al final de la guerra havia mort, hem anat a la biblioteca i allí s’ha entaulat una dissertació de com s’havien viscut aquests esdeveniments a Mollet i dins nostre. Els records venien a la memòria amb facilitat. Han sortit molts detalls i vivències, cada ú des de la seva pròpia experiència. Les guerres no són bones per ningú, ni per el qui guanya ni per als qui perden. Sols quatre desaprensius que aprofiten el caos per embutxacar-se tot el que poden. Els de sempre els treballadors, són el qui paguen els plats trencats de tot. Amb tot ha estat una dissertació molt profitosa, ja que el pas del temps ha donat claredat a un sens fi de comportaments que d’altre forma no s’entendrien.

M’hi he trobat amb vells amics d’escola, i que feia molts anys que no veia. El pas del temps no perdona. Malgrat tot és un goig gran reconèixer sota les arrugues que el temps imposa a la pell, a persones que s’hi ha tingut contactes, ja d’estudis, ja de diversitat, en fi tot un grat plaer sobretot per mi, ara que ja no empro el cotxe, no surto gaire i no veig a la gent. Una tarda plena de senzilles salutacions, plenes de joia al veure que encara hi som molts.

Gràcies Vicenç, per la teva invitació que ha omplert tan de goig el meu cor. Contactar encara que sigui petit el contacte, amb vells amics es quelcom que no es dona cada dia. Avui s’ha donat i n’estic joiosa. 

GRÀCIES!!!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada