He tornat a passar per el davant del que fou la gran Pelleria. L’empresa que durant més d’un segle donà feina a gairebé tota la gent de Mollet. On fou una gran fàbrica que acollia a homes i dones treballadors que es guanyaven un sou per sobreviure dignament, ara hi ha una gran esplanada, on hi resta dempeus una gran xemeneia que sembla vigilar que no l’acabin fent-la desaparèixer del tot. Una trista visió per mi que hi vaig treballar durant més de quaranta anys. Hi vaig entrar amb 19 anys i en sortia al complir els seixanta. Tota una vida fent nòmines. Em sabia de memòria els noms de tots els treballadors i famílies. Hi havia un directiu que en lloc de consultar l’arxiu em deia: Júlia, fulanet quants anys té? Era un arxiu ambulant, gaudia d’una gran memòria. Aquesta facultat em va ajudar molt en la meva feina. Hi vaig ser molt estimada i valorada. Sempre hi vaig treballar amb delit i responsabilitat.
Ara al veure la gran i muda esplanada, penso que aquesta xemeneia que queda dreta encara com a fidel vigilant, deu de tenir dins la seva retina tota la història d’una empresa que en uns anys fou nomenada per les autoritats EMPRESA MODEL. Els mes de vuit cents treballadors que va tenir l’any 1961, any que es complien els cinquanta anys de la seva trajectòria industrial, tots visqueren uns anys de pau i seguretat en el treball. Sols calia ser conseqüent i diligent amb la feina i hom hi era ben estimat i respectat.
Gràcies a la feina que hi vaig fer durant els quaranta anys, ara visc jubilada i amb una pensió força acceptable, que em permet a les meves velleses no ser una càrrega econòmica per ningú. Cal estimar i recordar amb agraïment aquesta vivència meva que em va ajudar, malgrat les meves limitacions a sentir-me una persona normal i efectiva en la feina. Ara visc de molts records és cert, però ells m’ajuden a entendre la vida d’una forma planera i tranquil·la que dona el saber complir amb el deure de treballador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada